Per què les coses són com són? Com haurien de ser les coses idealment? Quina és la bona vida per a l'individu i per a la societat? Com seria una societat utòpica, un paradis a la terra? És possible crear una utopia? Si és així, com? No seria una utopia assegurar la llibertat personal? Llavors, que s'ha de fer amb aquells que no cooperen i violen el sistema utòpic?
Hem escollit aquesta pregunta filosòfica perquè creiem que és la més important entre les 10 preguntes. Aquesta pregunta tracta sobre la manera de viure, que podem fer per viure millor i que tota la societat estigui d'acord amb aquesta forma de viure.
Una societat utòpica seria aquella en que tothom fos feliç, que no exisitis el dolor (que tothom tingués un comportamnet perfecte, sense crims), que tot fos perfecte (sense guerres, fam, pobresa, esclavitut, etc), que tothom tingués les mateixes oportunitats i recursos per viure en igualtat.
És la més important perquè es pregunta sobre la millor vida possible i un cop ja haguem assolit aquesta forma de vida, ja podem començar a qüestionar-nos altres preguntes.
Us deixem un video on fa una comparació amb la vida real a partir de la ciència ficció:
En aquest món la única moneda és el teu propi temps de vida, on es compra i es ven; i com en el món real, hi han rics i pobres. Els rics no moren mai ja que tenen milions d'anys de vida, i els pobres han de treballar dia a dia per poder aconseguir temps de vida.
En aquesta pel·lícula reflexa que és impossible una societat utòpica per culpa del comportament humà. Els rics diuen que per que uns siguin immortals molts han de morir, i en canvi, el protagonista, diu que per que un sol hagi de morir ningú mereix ser immortal. Aquí es pot apreciar la diferent visió de món perfecte de cadascú. Quan a la pel·lícula el protagonista roba diners als rics i els hi dona als pobres la situació s'iguala, però tant els anteriors rics com els anteriors pobres volen viure eternament i continuant en disputa. A partir d'aquí la pel·lícula s'acaba deixant un final obert però el missatge que jo vaig entendre va ser que l'avaricia dels humans sempre ferà desequilibrar la balança de la igualtat, per tant puc arribar a la conclusió ( tant a la pel·lícula, com en el món real) que el comportament humà serà l'impediment de un món utòpic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario